La IA no crea dades fiables: les fa servir. Si l'ERP, el CRM i els fulls no diuen el mateix, un assistent només repetirà la contradicció amb més seguretat. Integrar és decidir quina és la font bona i quins camps en poden sortir.
Una font per a cada dada
Tria, camp a camp, on viu la veritat. El preu vigent és a l'ERP. L'estat de la comanda, també. L'historial de queixes pot ser al correu, i llavors no està a punt per automatitzar-se fins que algú el classifiqui. Escriure aquesta taula evita l'error típic: copiar la base a un altre lloc “perquè la IA la vegi” i acabar amb dues versions.
Connecta el mínim per al primer cas
No cal un bus d'integració per llegir albarans. Per a un primer cas n'hi ha prou amb els camps que el procés fa servir: client, referència, quantitat, data i import. La resta es deixa fora a propòsit. Com menys s'exposi, menys es pot filtrar i més fàcil és explicar a l'equip què està passant.
Si el programa no té una via de sortida de dades, el projecte s'atura aquí. Forçar exportacions manuals cada matí no és una integració. És una altra tasca.
Què revisar de qualitat abans d'endollar la IA
- Duplicats: el mateix client amb tres fitxes.
- Camps buits als registres que el procés tocarà.
- Unitats i formats diferents (un dia “kg”, un altre dia “quilos”).
- Permisos: qui pot veure una dada i qui no l'ha de veure en un xat.
Netejar això és part de la feina, no un extra. Un projecte d'integració amb l'ERP i un altre de dades per a IA fallen pels mateixos motius si aquest pas se salta.
Deixa un rastre i un interruptor
Cada acció automàtica desa què ha llegit, què ha escrit i per què. Si una dada surt malament, es pot desfer sense revisar la base a mà. I hi ha un interruptor: es pot apagar el flux i tornar al mètode anterior el mateix dia. Sense aquest interruptor, la integració es converteix en una dependència que ningú no gosa tocar.
Connectar la IA a l'ERP és un projecte de dades i de permisos. El model arriba després.
